Un altre joc de la franquícia Call of Duty, la quarta entrega, però aquí hi ha algo de diferent… sí, l’empresa desenvolupadora, que és Infinity Ward, la mateixa que va encertar, i es que tots els premis que s’ha emportat el joc (millor joc de l’any, millor joc on-line de l’any, etc.) no els té gratuitament.
La qualitat gràfica del joc és indiscutible, però probablement amb aquest tipus de joc ja no hi hagi massa discussió entre uns i altres sobres això. El joc va més enllà. Comença per un mode història molt entretingut, molt intens. Comença amb l’aprenentatge d’un nou allistat a l’exèrcit, com en tots, però a la que selecciones el nivell de dificultat, comença la realitat… Per a cada missió et diuen quin personatge portes, ja que hi ha diferents fronts on trobar Khaled Al-Asad, el primer objectiu del joc. Però a partir d’aquí, tot va molt ràpid, doncs Al-Asad mai està on creus i s’ha d’anar ràpid…
Les pantalles on jugues tu són realment curtes, de manera que no dona temps ni de perdre’t ni d’haver de donar moltes voltes a un lloc… l’objectiu es fàcil i clar, tú l’has d’aconseguir, acompanyat de la teva tropa, si vols tenir èxit. Cada pantalla va lligada a la perfecció amb la següent amb una curta escena d’explicació de la missió mentre la videoconsola carrega tot el que ha de carregar i, endavant, segueix. No dic més, ja que no vull explicar res de la trama més enllà de la introducció, que no és altra cosa que això, la persecució d’un dels líders del grup ultranacionalista.
Cada missió està ambientada en un país, representat a la perfecció, sigui desert o selva; a més, hi ha suficients armes com per poder subministrar la que toca a cada bàndol, però sense abusar, de manera que et pots familiaritzar amb elles.
La banda sonora acompanya, sense molestar gens ni mica, i l’ambientació i els efectes sonors són senzillament genials (sobretot si jugues amb Dolby Digital).
La jugabilitat… excel·lent, a no ser que no puguis sortir del sistema antic (teclat i ratolí… com jo fa molts anys, la veritat és que costa al principi), però ràpidament et fas amb el control del joc i, tot i que potser la punteria falla al principi, tota la resta és extremadament còmode. A més, mai havia jugat a un joc que fes falta encarar a l’enemic disparant, que s’atacabin les bales, mirar al terra, agafar l’arma d’un enemic ja abatut i seguir disparant, tot sense dubtar ni una mica… realment, trepidant!
El que em va sorprendre més, però, no va ser l’argument, ni els efectes especials… El que realment enganxa és el seu joc on-line. Si el joc en sí pot arribar a ser curt (entre 8 i 10 hores de joc), el mode on-line no té fi, i no pararies de jugar. Tens disponibles els mapes on jugues la campanya (pots comprar a la botiga de cada consola, PS Store o Bazar Xbox), però crec que no fan falta, ja que a cada partida que jugues descobreixes un nou amagatall per situar-te com a franctirador, o una escala que va a parar a una habitacio on et pots situar i protegir així al teu grup en un cara a cara. A més, té molts mètodes de joc, per si et canses del “Duelo a muerte por equipos”, que es diu.
A destacar:
- Gran ambientació, grans gràfics, millor sonoritat, molt bona jugabilitat.
- Mode on-line excel·lent.
- Argument molt ben fet i molt adeqüat.
En contra:
- Potser, per als “jugones”, massa curt.
- En alguna missió hauria estat bé incloure una mica més d’estratègia, potser.
En definitiva, un joc de cap a peus que ha d’estar a la col·lecció de qualsevol que li agradin de debò els videojocs, i més si aquest tipus de videjoc també t’agrada.
Nota: imatges agafades del cercador web Google. Si algú reconeix la imatge i li molesta que l’hagi penjat, que avisi i la retiraré.
Aquesta frase resumeix tota la trama del joc. La germanor dels Assassins és molt temuda en la Terra Promesa i tu, un d’ells, has de complir l’escomesa per restaurar el teu orgull i tornar-te a guanyar la confiança dels teus.
mb informació que han aconseguit o ajudant a amagar-te o entrar a llocs on no pots entrar… i tot això per, finalment, infiltrar-te on s’amaga l’objectiu i assassinar-lo, millor si és per l’esquena, sense que ningú et pugui veure, que sembli un accident…
americà famós arreu del món. Però no és un Guitar Hero expansió, com diuen algun, del World Tour, com va ser el de Aerosmith del Legends of Rock; aquest va més enllà. Per començar, no hi ha només cançons del grup, també hi ha d’altres grups, però grups que ells mateixos van demanar. Però això no és tot, ja que a sobre es diferencia si el que toca es Metallica o la resta… si vols tocar una cançó d’ells, no et quedarà cap altra remei que tocar amb ells; mentre que si vols tocar la resta, pots escollir rocker o fer-te’n un, com passava amb GHWT. I, si això no et satisfà, només has de jugar amb el mode carrera… una delicia la presentació i, tot i que després no està gaire ben aconseguit com passar d’un concert a un altre, ja que ho pots desbloquejar tot molt ràpid, només l’inici ja ho és tot. No vull desvetllar res, millor viure-ho si realment vols disfrutar.