Tornem a tenir una nova entrega d’un videojoc de Bola de Drac, o com és conegut internacionalment, Dragon Ball. Era evident que no la podien errar un altre cop, com amb l’anterior entrega, Burst Limit, i es volien centrar en millor els gràfics i la jugabilitat, tot mantenint l’èxit de la franquícia Tenkaichi, dels sistemes d’entreteniment anteriors.
Doncs bé, ho han aconseguit, tot i que en part. A primera vista ens trobem amb un excel·lent joc, magnífics gràfics, bona ambientació amb els escenaris i molt divertit, doncs no t’has de martiritzar massa per aprendre a lluitar amb tots els personatges ja que tots actuen de manera similar i, a la vegada, cada personatge te els seus moviments molt caracteritzats. Fins aquí, tot positiu.
Des del primer moment un es pot adonar de que entre les mans te un joc que no es completa en 2 tardes. Per començar pots entrenar les noves tècniques introduïdes i, bàsicament, aprendre a jugar. També tens el típic mode “versus” per jugar contra la màquina o contra un amic, amb diferents modes de joc (1 contra 1, en equips, etc.) així com el mode torneig (amb el campionat mundial de les arts marcials, el torneig del Cèl·lula, etc.) i el típic mode història. Ara, però, també hi ha 2 modes de joc alternatius: mode reptes, on set proposen diferents reptes (mode arcade, és a dir, fer un cert nombre de combats, mode supervivència, és a dir, mirar de sobreviure el màxim nombre de combats, etc.) i, el que te més atractiu: mode de joc online.
Ara bé, no tot són flors i violes. Jugar online pot ser una experiència horrible, doncs la gran majoria de la població humana no suporta perdre (mira Cristiano Ronaldo) i abans d’acceptar la derrota desconnecta la consola, sense que això comporti cap penalització. Per altra banda, si no és d’aquesta mena de persona el teu rival, et trobaràs amb aquell que no encaixarà un sol cop doncs porta tota la seva vida jugant a aquest videojoc i sap exactament en quins moments ha de prémer el botó per esquivar perquè faci efecte. I es que, en efecte, el joc té tot un sistema defensiu en el combat excel·lent, des de desaparèixer i aparèixer al darrere del rival, com fer un simple bloqueig del cop o anar esquivant els atacs vacil·lant al rival. Aprendre a dominar això és molt difícil, però si ho fas, tens la victòria segura.
L’altra mode de joc que dona de que parlar és el típic mode historia. En un principi és correcte, sense vacil·lar, vas fent els combats més típics de la història de Bola de Drac Z, amb algunes histories alternatives com la saga d’en Bardock, el pare del Son Goku, o la saga del Broly. El problema arriba quan, un cop has aconseguit guanyar tots els combats, no t’obliguen a guanyar-los en nivell difícil per aconseguir tots els objectes del joc, com seria lògic. T’obliguen a aconseguir unes estrelles per comprar combats, robes, músiques, etc. I, per aconseguir aquestes estrelles has de jugar moltíssimes hores més. A cada combat pots aconseguir fins a 3 estrelles, 1 d’elles es aconseguint la victòria en nivell difícil. Però les altres 2 t’obliguen a forçar, la majoria, situacions rocambolesques. Potser et demanen acabar el combat fent que el rival no t’hagi tret gaire vida, cosa assequible amb una mica d’esforç, o començar el combat d’una determinada manera; però, en altres ocasions, et diuen de fer 2 o 3 superatacs consecutius, quan al fer-ne un necessites donar algun cop de puny normal per poder fer el segon, de manera que no queda clar si per aconseguir aquesta estrella has d’encertar 3 consecutius o fer 3 atacs consecutius amb superatac o com aconseguir-ho, i així amb altres estrelles. Aquest fet convida a avorrir el joc, doncs has d’estar fent una vegada i una altra els mateixos combats per mirar d’aconseguir aquestes estrelles i completar el joc del tot. Això no seria problema si no fos que hi ha molts combats que no controles gaire el que fas, doncs a mig combat et canvia sol de personatge o hi ha un diàleg al mig… això, quan és el primer cop, d’acord, però quan entres per 2n cop al combat, ja que no és fins el 2n cop que fas el combat que pots aconseguir estrelles, fa el combat lent i et pot arribar a avorrir.
Els altres modes de joc no els he pogut provar gaire, però dir que el mode reptes està molt encertat per aconseguir reptes propis nous i obtenir així unes quantes hores mes d’oci amb el videojoc, i la resta de modes no deixa de ser modes típics en videojocs de lluita.
A destacar:
- Combats dinàmics (excepte alguns del mode història), molt ben recreats, amb suficient varietat d’atacs i de modes de defensa per fer d’aquell combat únic.
- Broly i Vegeta creats en 3r nivell de superguerrer. Com diria aquell: “no hase falta desir nada mas”.
- Varietat de modes de jocs, assegurant una llargada bona.
En contra:
- Mode història massa repetitiu degut a les estrelles que has d’obtenir.
- On han amagat tots els personatges que ja tenien fets en entregues anteriors? (Tenkaichi 3 els tenia absolutament tots).
- Perquè volen canviar la banda sonora de la sèrie? 
- Falta control de trampes al mode online.
- La càmera no acompanya massa…
- Perquè em recorda tot tant a la versió de PS2 i de la Wii?
En definitiva, un joc que tot fan de Dragon Ball hauria de tenir, per ser el primer en condicions de la nova generació de videoconsoles, perquè han aconseguit un dinamisme important al voltant dels combats, aconseguint realismes com clavar al rival contra una paret per seguir donant-li cops, però que a la llarga es queda curt com a videojoc de nova generació i és evident que una nova entrega amb mes personatges no els servirà als creadors per tornar a vendre tot el podrien arribar a vendre si es prenguessin en serio el consumidor final.
Nota: imatges agafades del cercador web Google. Si algú reconeix la imatge i li molesta que l’hagi penjat, que avisi i la retiraré.
Un altre joc de la franquícia Call of Duty, la quarta entrega, però aquí hi ha algo de diferent… sí, l’empresa desenvolupadora, que és Infinity Ward, la mateixa que va encertar, i es que tots els premis que s’ha emportat el joc (millor joc de l’any, millor joc on-line de l’any, etc.) no els té gratuitament.
Les pantalles on jugues tu són realment curtes, de manera que no dona temps ni de perdre’t ni d’haver de donar moltes voltes a un lloc… l’objectiu es fàcil i clar, tú l’has d’aconseguir, acompanyat de la teva tropa, si vols tenir èxit. Cada pantalla va lligada a la perfecció amb la següent amb una curta escena d’explicació de la missió mentre la videoconsola carrega tot el que ha de carregar i, endavant, segueix. No dic més, ja que no vull explicar res de la trama més enllà de la introducció, que no és altra cosa que això, la persecució d’un dels líders del grup ultranacionalista.
Aquesta frase resumeix tota la trama del joc. La germanor dels Assassins és molt temuda en la Terra Promesa i tu, un d’ells, has de complir l’escomesa per restaurar el teu orgull i tornar-te a guanyar la confiança dels teus.
mb informació que han aconseguit o ajudant a amagar-te o entrar a llocs on no pots entrar… i tot això per, finalment, infiltrar-te on s’amaga l’objectiu i assassinar-lo, millor si és per l’esquena, sense que ningú et pugui veure, que sembli un accident…
americà famós arreu del món. Però no és un Guitar Hero expansió, com diuen algun, del World Tour, com va ser el de Aerosmith del Legends of Rock; aquest va més enllà. Per començar, no hi ha només cançons del grup, també hi ha d’altres grups, però grups que ells mateixos van demanar. Però això no és tot, ja que a sobre es diferencia si el que toca es Metallica o la resta… si vols tocar una cançó d’ells, no et quedarà cap altra remei que tocar amb ells; mentre que si vols tocar la resta, pots escollir rocker o fer-te’n un, com passava amb GHWT. I, si això no et satisfà, només has de jugar amb el mode carrera… una delicia la presentació i, tot i que després no està gaire ben aconseguit com passar d’un concert a un altre, ja que ho pots desbloquejar tot molt ràpid, només l’inici ja ho és tot. No vull desvetllar res, millor viure-ho si realment vols disfrutar.